Amb motiu de la commemoració de l'Any Darwin, CosmoCaixa Barcelona organitza una exposició sobre la influència de l'observació i l'experiència en l'elaboració d'una teoria científica, de la qual Charles R. Darwin n'és un bon exemple.

Dins la visita guiada que et proposem veurem espècies fòssils i contemporànies i comprendrem com aquestes troballes van ajudar Darwin a construir les noves teories que revolucionarien la biologia del segle XIX i que encaminarien les revolucions dels segles XX i XXI en aquest àmbit: selecció natural i artificial, genètica de poblacions, teoria sintètica vs. equilibris puntuats...

L'exposició se centra en el viatge que, a bord del HMS Beagle, va fer al voltant del món tot recollint espècimens, i es basa en les descripcions que en va publicar al seu famós diari del periple.
Després d'anys de dedicació i estudi en camps molt diferents va publicar L'origen de les espècies, obra capital del pensament científic la idea nuclear de la qual, codescoberta amb Alfred Russel Wallace, podem considerar com el naixement de la biologia com a ciència.

El nostre cervell percep la realitat a través de tots els sentits alhora; davant d'un plat de menjar, veiem, olorem, assaborim i toquem l'aliment. És el nostre cervell qui compon i organitza aquests estímuls i ens informa de les sensacions que rebem.

Durant segles els mags han demostrat tenir una saviesa extraordinària sobre com el nostre cervell pot convertir en una il·lusió el que percep a través dels sentits. Aquesta habilitat ens permet explorar com els mags aconsegueixen que els seus jocs semblin una conspiració contra les lleis de la física i la lògica.

Una il·lusió és crear una realitat de baixa probabilitat, la ciència i la tecnologia es poden posar al servei d'una fàbrica d'il·lusions, i aquí intervenen totes les disciplines científiques: la psicologia, la química, la física, les matemàtiques, etc.

Per primera vegada, el visitant de CosmoCaixa podrà comprovar com el seu cervell inventa la realitat, podrà experimentar amb les il·lusions que creen els sentits i podrà fer jocs de màgia dirigits pel mateix Juan Tamariz.

A través de múltiples recursos, audiovisuals, maquetes interactives, escenografies, objectes personals... els visitants s’endinsen en el món de Gaudí d’una forma participativa, obrint els sentits i la ment a noves experiències.

La visita es realitza amb audioguies amb explicacions en cinc idiomes: català, castellà, francès, anglès, rus i alemany.

Diversos interactius ens mostraran què és el Sol, com es mesura la radiació, com ens movem respecte a ell.

El Sol és una font d’energia inesgotable i el seu aprofitament es presenta com un dels principals reptes energètics del futur amb tecnologies i aplicacions molt diverses. A La terrassa del Sol hi podem trobar algunes d’aquestes tecnologies sostenibles: des de fer funcionar un motor; el motor Stirling Solar, escalfar aigua per al consum domèstic o cuinar, tant en petites cuines domèstiques com a gran escala amb el reflector solar Scheffler de grans dimensions.
 
El mNACTEC manté una línia continuada d’activitats relacionades amb l’energia del Sol. Dins els seus plans estratègics va apostar per la instal·lació de la Façana Fotovoltaica (una de les més grans d’Europa dins un nucli urbà) i anualment organitza el Curs d’Energies Renovables, en col·laboració amb el Departament d’Educació.

Alguns dels objectes interactius es permetran saber com hem aprofitat el Sol per mesurar el temps: els rellotges solars i els calendaris solars. També podrem saber per què l’orientació del Sol varia al llarg de l’any o com s’obtenen els colors de l’arc de Sant Martí i farem servir aparells per mesurar la insolació i la radiació diàries.

L’objecte estrella de La terrassa del Sol és el reflector solar Scheffler de grans dimensions, l’únic reflector d’aquestes característiques a Catalunya, que permet cuinar per a moltes persones. El reflector té una superfície reflectora de 8 m² i conforma una el·lipse de 3,8 x 2,8 m.

Què hi ha a l’altra punta del món? La gent és com nosaltres? És allà on hi ha la terra dels unicorns, el regne de les sirenes i la mar de les mil illes? Això és el que intrèpids navegants de tots els temps es van preguntar fins que, a poc a poc, van anar descobrint els secrets que cada mar i cada terra amagaven.


 

Les Coves de l’Espluga són unes de les coves més llargues del món formades en roca de conglomerat. Una part de l’interior de les coves està habilitada com a museu dedicat a explicar la petjada de l’ésser humà i la formació geològica de la cavitat. La visita és guiada i molt didàctica, ja que sempre s’intercalen les explicacions del guia amb diferents audiovisuals i representacions amb figures. Les coves estan adaptades per cotxets de nadons i cadires de rodes. Al costat de les Coves hi ha del parc fluvial amb zona de pic-nic i d’esbarjo.
L'entrada a la cova es troba al sector nord de la vila de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), a uns 50 metres del naixement del riu Francolí i de l'anomenada Font Major, d'on li ve el nom.
Fou descoberta l'any 1853, degut a la casual perforació d'un pou dins el nucli urbà. Però no es redescobrí al món científic fins al 1956.

Vine al nou Museu de la Vida Rural i veuràs com era la vida al camp fa més de cent anys.

Segur que et sorprendrà tot el que podria ensenyar-nos un pagès de fa dos segles. Coses com el valor del reciclatge i de l'esforç, o la paciència, o el que costa dur a taula un parell de tomàquets.

Perquè en el nou museu hi ha lloc per a tot: des d'eines d'abans del 1700 fins a unes innovadores galeries de teatre virtual o un espai de jocs interactius. Diguem que no hi ha una manera més avançada de fer la vista enrere.

Sabeu perquè algunes papallones imiten fulles?

Voleu saber quina llegenda envolta la figura de Francesc Darder?

Us agradaria descobrir un munt de coses sobre els animals?
Us hem preparat una maleta plena d'endevinalles, jocs i curiositats
perquè tant pares com nens passeu una estona entretinguda.

El joc del museu es gratuït, només l’heu de demanar a la recepció.
Un cop la família hagi completat la visita a l’Espai Darder s’haurà de retornar el material a recepció.

Mitjançant diversos jocs de taula, de precisió, de construcció, tradicionals... s'ha realitzat una activitat temporal 100% participativa, amb l'objectiu que els visitants gaudeixin encara més de la visita al Museu i puguin realitzar propostes didàctiques i divertides en família.
 
D'aquesta manera, el Museu fa una aposta per la participació amb l'objectiu que els visitants, sobretot els més petits, puguin realitzar propostes didàctiques i divertides en família.
 
Joc de taula
Joc de memòria gran i petits
Futbolí
Parxís, oca, escacs...
 
Jocs de precisió
Tira boles de futbol
 
Joc de construcció
Jocs d'encaix/construcció: rellotge de fusta, camió de construcció, encaix...
Modulmax
 
Jocs tradicionals
Patacons
Trencacosloques dels jocs tradicionals
Io-io
Baldufes
 
Altres
Pintar l'Home Pilota
Contes i endevinalles
Titelles de ma i titelles de dit
Joc de paciència

Què significa per a nosaltres la fotografia d’un actor o una actriu signada per ells mateixos? Aquesta és la pregunta que s’ha fet el Museu del Cinema a partir de la Col•lecció Vicenç Arroyo, una sèrie inesgotable d’imatges autografiades que abasten pràcticament tota la història d’aquest art.

La resposta és contundent: som davant el cinema com a fetitxe, com a mite, però també com un seguit de gestos i mirades, de rostres i cossos, que ens diuen molt sobre la misteriosa relació que hem mantingut, i seguim mantenint, amb les stars de la pantalla. D’una banda, la màscara que ens sedueix. De l’altra, la veritat que es troba al seu darrere, fins i tot més enllà de la signatura que podem veure en una part de la imatge. Perquè l’home o la dona que ha fet aquell traç ja havia signat la seva foto molt abans: en oferir-se a nosaltres amb una determinada actitud, amb una postura concreta, va deixar una empremta que ara podem ser capaços d’esbrinar tots plegats.

Passeu i mireu. I també deixeu que ells o elles us mirin.

Quan en Joan i la Maria van pujar en aquell globus no s'imaginaven com els arribaria a portar de lluny. Tota una introducció a l'astronomia per als més petits. Inscripció prèvia

L'il·lusionisme ens mostra uns fenòmens que, per la seva natura inusual o altament improbable, ens resulten sorprenents i ens deixen perplexos. Normalment, aquests fenòmens no són més que una mera il·lusió: el mag juga amb la nostra percepció i amb les limitacions dels nostres sentits, fent-nos creure que passa quelcom que en realitat no està passant. Però l'univers en què vivim és tan meravellós i complex que sovint ens presenta situacions o fenòmens tan increïbles com ho poden ser els trucs de màgia i, tanmateix, reals!

Vols conèixer-ne alguns? Vine a veure el taller Màgia o ciència?... i deixa't sorprendre!

Els selenites viuen a la Lluna dividits en dos grups ètnics rivals. La reina dels gasllunàtic, Gasolina, està obssessionada per entendre per què la Terra, que domina el cel del seu país, mai no cau damunt la Lluna. Per això mana a Gasògenes, l’astrònom reial, que dissenyi una màquina per a què un gasllunàtic pugui anar a al Terra i confirmar que la Terra... és un miratge!

D’altra banda, l’emperador karlunès, Karfurós, jura que farà tot el possible per assegurar-se que el primer selenita que arribi a la Terra sigui un karlunès. I confia al científic Karbòxit aquesta missió, de la qual en depèn l’honor de la nació karlunesa. Així comença la competició més increïble de la seva història: la cursa cap a la Terra.

Enlairament rere enlairament, juntament amb els selenites, el públic descobrirà i entendrà els fonaments i les lleis que regeixen l’exploració de l’Espai.

Enlaira’t amb els selenites en una apassionant cursa!

Rutines és un espectacle de titelles inspirat en la tradició popular europea que durant segles s´ha representat en carrers, places, parcs i petits teatres per tots els públics.

L’Eric és un nen de 12 anys que està gaudint d’un fabulós dia al Tibidabo junt amb la seva mascota: un peluix que és un ximpanzé i al que anomena “Ximpa”.

De sobte, es troba el Druida Caçasomriures,un personatge que no suporta el riure dels nens i que etziba un encanteri a l’Eric que farà que, quan dormi, en comptes de tenir somnis fantàstics tingui malsons.

L’Eric no sap què fer fins que, amb l’ajut del Ximpa, apareix el Doctor Cargol,que li recepta utilitzar La Clau Somiada per tal que pugui obrir la Porta dels Somnis i desfer així l’encanteri. Això sí, l’Eric s’haurà d’enfrontar abans als vigilants de la Porta, els Germans Malsons. Ho aconseguirà? O necessitarà l’ajuda dels amics del públic?Un espectacle original que té com a protagonistes a uns personatges fantàstics però que viuen fets reals i quotidians pels més petits, reforçant així valors com l’esforç,l’educació i la paciència.

L’espectacle explica una història trepidant d’aventures en clau musical, amb màgia, gags i sorpreses, i amb un missatge didàctic.

La participació del públic serà indispensable per la resolució del conflicte.

Un espectacle que ens permetrà gaudir de teatre en família i descobrir que, tinguem l’edat que tinguem no hem de deixar mai de somiar!

L’Eric és un nen de 12 anys que està gaudint d’un fabulós dia al Tibidabo junt amb la seva mascota: un peluix que és un ximpanzé i al que anomena “Ximpa”.

De sobte, es troba el Druida Caçasomriures,un personatge que no suporta el riure dels nens i que etziba un encanteri a l’Eric que farà que, quan dormi, en comptes de tenir somnis fantàstics tingui malsons.

L’Eric no sap què fer fins que, amb l’ajut del Ximpa, apareix el Doctor Cargol,que li recepta utilitzar La Clau Somiada per tal que pugui obrir la Porta dels Somnis i desfer així l’encanteri. Això sí, l’Eric s’haurà d’enfrontar abans als vigilants de la Porta, els Germans Malsons. Ho aconseguirà? O necessitarà l’ajuda dels amics del públic?Un espectacle original que té com a protagonistes a uns personatges fantàstics però que viuen fets reals i quotidians pels més petits, reforçant així valors com l’esforç,l’educació i la paciència.

L’espectacle explica una història trepidant d’aventures en clau musical, amb màgia, gags i sorpreses, i amb un missatge didàctic.

La participació del públic serà indispensable per la resolució del conflicte.

Un espectacle que ens permetrà gaudir de teatre en família i descobrir que, tinguem l’edat que tinguem no hem de deixar mai de somiar!

L’Eric és un nen de 12 anys que està gaudint d’un fabulós dia al Tibidabo junt amb la seva mascota: un peluix que és un ximpanzé i al que anomena “Ximpa”.

De sobte, es troba el Druida Caçasomriures,un personatge que no suporta el riure dels nens i que etziba un encanteri a l’Eric que farà que, quan dormi, en comptes de tenir somnis fantàstics tingui malsons.

L’Eric no sap què fer fins que, amb l’ajut del Ximpa, apareix el Doctor Cargol,que li recepta utilitzar La Clau Somiada per tal que pugui obrir la Porta dels Somnis i desfer així l’encanteri. Això sí, l’Eric s’haurà d’enfrontar abans als vigilants de la Porta, els Germans Malsons. Ho aconseguirà? O necessitarà l’ajuda dels amics del públic?Un espectacle original que té com a protagonistes a uns personatges fantàstics però que viuen fets reals i quotidians pels més petits, reforçant així valors com l’esforç,l’educació i la paciència.

L’espectacle explica una història trepidant d’aventures en clau musical, amb màgia, gags i sorpreses, i amb un missatge didàctic.

La participació del públic serà indispensable per la resolució del conflicte.

Un espectacle que ens permetrà gaudir de teatre en família i descobrir que, tinguem l’edat que tinguem no hem de deixar mai de somiar!

El recorregut per les sales ens submergeix en l'univers ple de color de Rist. La mostra s'inicia amb dues petites videoinstal·lacions,(nass) [Per què te'n vas? (humit)] (2003) i Grabstein für RW [Làpida per a RW] (2007), i continua amb una de les obres més reconegudes de l'artista, Sip My Ocean [Xucla el meu oceà] (1996). Aquesta peça consisteix en una projecció sobre dues parets de la sala fent angle, que operen com a macropantalles on es veu un fons marí amb cossos bussejant, mentre sona la hipnòtica veu de Pipilotti Rist interpretant una versió de Wicked Game, de Chris Isaak. L'obra reflexiona sobre l'eterna necessitat de comprensió absoluta de l'altre i sobre el desig quasi irrealitzable de sincronicitat.

A Tyngdkraft, var min vän [Gravetat, sigues amiga meva] (2007), les imatges mostren dues persones i fulles flotant a l'espai. El títol és una invitació al visitant a reflexionar sobre la força de la gravetat, mentre s'estira i contempla les projeccions damunt dos plafons amorfs que pengen del sostre. Es veu i se sent diferent quan els músculs estan relaxats?

La següent instal·lació que trobem és Ginas Mobile [El mòbil de la Gina] (2007), un mòbil format per una branca, una esfera de coure i una llàgrima de plexiglàs on es projecten primers plans de vulves; el fet que costi reconèixer de què es tracta els fa perdre les connotacions habituals. Amb aquesta obra l'artista vol qüestionar les pors i els tabús socials.

Lungenflügel [Lòbul pulmonar] (2009) és una instal·lació que ocupa tres parets. El rodatge d'aquesta peça està relacionat amb el de Pepperminta, el primer llargmetratge de l'artista. Les imatges ens mostren Pepperminta (Ewelina Guzik), la protagonista de les obres recents de Rist, interactuant amb la natura, per establir analogies i contradiccions entre la vida humana i l'animal.

La següent instal·lació, Regenfrau (I Am Called A Plant) [Dona de pluja (Em diuen planta)] (1999), també aborda la temàtica de la unió amb la natura. En aquest cas, ho fa mostrant el contrast entre la vida orgànica, representada per un cos nu i vulnerable estirat al carrer, sota la pluja, i la domesticitat i esterilitat exemplificada en la immensa cuina damunt la qual es projecta el vídeo.

La mostra acaba amb À la belle étoile [Sota els estels] (2007), una projecció al terra del museu, i amb Doble llum, diàleg entre Rist i Joan Miró, una projecció d'un vídeo damunt Femme, una escultura de l'any 1968 que forma part del fons de la Fundació. Aquesta obra, donació de Han Nefkens, passarà a formar part de la col·lecció de la Fundació Joan Miró

A la Fontana d'Or, a Girona, Pipilotti presenta tres obres. En primer lloc, Ever Is Over All [Sempre està pertot arreu] (1997), dues projeccions solapades que mostren un camp de flors vermelles i una dona passejant feliçment pel carrer. Ella branda una de les flors amb la qual trenca les finestres dels cotxes aparcats a la vorera, amb naturalitat, com si ho fes cada dia. La instal·lació reflexiona sobre les idees estereotipades en relació a les normes d'urbanitat. Els cotxes simbolitzen els obstacles que habitualment no són qüestionats.

Lap Lamp [Llum de falda] (2006) és una videoinstal·lació formada per un llum de peu que projecta imatges d'un camp ple d'arbres, llenya tallada i ortigues damunt la falda del visitant, com si l'acariciés. L'obra contraposa la rigidesa del confinament físic amb el desig de llibertat psicològica.

Finalment, Deine Raumkapsel [La teva càpsula espacial] (2006) té l'aparença d'una caixa de transport que acabés d'arribar al museu. A dins hi ha un dormitori en miniatura, abandonat recentment pel seu ocupant, amb una lluna mig incrustada que ha esbotzat una de les parets, de manera que l'estança s'obre a un cel estrellat. Una videoprojecció es mou damunt les parets i mostra seqüències de gent de diverses generacions que interactuen a càmera lenta, mentre s'escolta el so del vent i música sacra de fons.

El Castell de Gardeny és una antiga comanda dels templers. També hi ha un Centre d'interpretació on ens explica els orígens dels templers, com van arribar a Gardeny i el seu final.
La gestió del monument la porta Turisme de Lleida, organisme de l´Ajuntament de Lleida.

La vida quotidiana dels templers estava marcada per les pregàries, l'entrenament militar i la cura dels cavalls. Estava ordenada per una Regla (de la que s'han conservat diversos exemplars), sense cap mena de secret, tret d'una curiosa discrepància: les versions més antigues prohibeixen que l'orde accepti un excomunicat i les més modernes recomanen el reclutament d'excomunicats (potser com una via d'expiació?).

Tenien prohibit cuidar el seu aspecte, jugar a jocs d'atzar o caçar animals per diversió. L'orde no podia donar cap rescat per un cavaller caigut captiu, ni que fos el Gran Mestre.

Cal fer reserva prèvia per les activitats. 977 69 46 83

S'hi accedeix per la carretera C-31 (direcció Vilanova i la Geltrú) quilòmetre 141